Mail: casaldalacant@acpv.cat Tlf: 965205667 Fax: 965144418

Entrevista a Eliseu Climent

Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) és llicenciat en Dret, editor i una important personalitat de la societat civil valenciana. És membre fundador i actual president d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), responsable dels premis Octubre, fundador de la llibreria i l'editorial Tres i Quatre i editor del setmanari d’informació general El Temps. També és el responsable de la instal·lació al País Valencià de la xarxa de repetidors de TV3, Canal 33 i Catalunya Ràdio, i ha estat impulsor de la xarxa de casals Jaume I al País Valencià, la Franja de Ponent i Catalunya Nord. També és membre de la Federació Llull, la Fundació Ausiàs March o la Fundació Huguet. Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya i el 1989 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I per la seua contribució al desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes.


En quin punt es troba el conflicte amb la Generalitat Valenciana per tal de continuar les emissions de TV3 al País Valencià?

Hi ha hagut converses entre les dues Generalitats a fi de trobar una solució a aquest atzucac, però en canvi sembla inamovible la multa de 300.000 euros imposada a Acció Cultural del País Valencià. El Govern valencià al·lega que TV3 mai no ha emès legalment, i d'ací la multa gegant.

Fins a quin punt es tracta d'un acte simbòlic, el tancament de les emissions?

És clar que aquesta decisió té un alt component simbòlic de cara a un determinat sector de l'electorat del PP valencià, però va més enllà, perquè significa un claríssim atac contra la llibertat d'expressió i d'informació. Més encara quan la televisió i ràdio públiques valencianes, que paguem tots els ciutadans valencians, aquest partit les fa servir al seu favor, desacomplexadament i sense respectar la llengua pròpia. Al remat, però, s'ha vist que l'aposta de tancar TV3 també era una manera d'aconseguir un altre canal de multiplex al País Valencià.

Com valora la postura del Govern de la Generalitat de Catalunya en tot l'afer? I la postura del Govern de Madrid i el Ministeri espanyol d'Indústria?
L'actitud ha estat ben diferent, depenent del cas. Diria que l'actuació del conseller Tresserras ha estat correcta, però no la del ministre Clos, que ha tingut a les seues mans la possibilitat de solucionar tot aquest enrenou d'una manera ràpida i concreta: “miren vostès, la competència de les freqüències correspon al meu Ministeri, i sóc jo qui ha de decidir si es pot veure TV3 al País Valencià”.

En cas d'haver d'afrontar les multes que pretén la Generalitat Valenciana, tenen previstes mobilitzacions?
Acció Cultural mai no es queda de braços creuats. No ho hem fet mai i, evidentment, no ho farem ara.

Quina opinió li mereixen els atacs a la identitat promoguts per la mateixa Generalitat Valenciana, com l'apologia de la Batalla d'Almansa impulsada pel Govern de Francisco Camps?

Doncs és un clar intent, que a més ha tingut força èxit, per captar tot l'espectre del blaverisme. Tan sols cal fer una ullada als minsos resultats dels dos partits de caire secessionista, Unió Valenciana i Coalició Valenciana, que no han sumat ni el 2% dels vots. Al PP només li cal onejar unes quantes senyeres coronades pocs dies abans de les eleccions per tal de captar bona part d'aquest electorat, i d'ací la utilització i el menysteniment de la nostra identitat.

El passat 27 de maig hi va haver eleccions a Corts Valencianes, on el PP va obtenir una abultada majoria absoluta mentre el Compromís i el PSPV van naufragar, tenint en compte les previsions. Quines conclusions n'extreu?

Val a dir que hi ha hagut ciutats grans com ara Alacant, Vila-real, Torrent, Benidorm o Alcoi, en què el PP ha guanyat per un feix de paperetes. Si aquestes ciutats, i d'altres de semblants, hagueren caigut del costat progressista, la lectura seria ben diferent. També cal dir que el Bloc ha obtingut un resultat acceptable: ara té presència a les Corts i ha mantingut el seu pes municipal, que la converteix en la tercera força del país, i en clar creixement. De qualsevol manera, però, és evident que l'esquerra valenciana té un problema important, ja que és incapaç de connectar amb la majoria dels valencians, a diferència del que passava anys enrere. Diuen que la societat valenciana ha canviat molt i que l'esquerra no ho ha capit, i potser és cert. A la gent li agrada la Copa de L'Amèrica, encara que no sàpiga ben bé les regles, a la gent li agrada que la Fórmula 1 es faça a València, la gent se sent seduïda pel victimisme que practica el PP. Els socialistes són incapaços de vendre allò que ells van deixar fet, allò que van projectar i que ara es concreta o fins i tot les inversions del Govern espanyol al País Valencià.

Parlem del PSPV, com valora la renúncia de Joan Ignasi Pla, es veia a venir ? Creu que serà positiva pel PSPV?
Bé, és una renúncia 'a priori', perquè tot indica que no serà efectiva fins passat l'estiu vinent. Al PSPV, qualsevol tipus de moviment seria positiu. La seua situació és tan dolenta que qualsevol canvi sembla destinat a millorar la seua salut. Però al PSPV ja hem vist de tots colors, i fins i tot, qui sap, se li podria aplicar allò de la llei de Murphy... N'hi ha que diuen que, al capdavall, trobaran a faltar Joan Ignasi Pla.

Com valora la posició d'alguns líders del PSPV que volen treure el terme "país valencià" de la denominació del partit?

Aquest és un debat que ja ha sorgit en d'altres ocasions. Certament, ben poc queda avui del PSPV originari, d'aquell partit que un bon dia va engolir-se el PSOE i que ha perdut la pràctica totalitat dels seus punts fundacionals. Malgrat tot, és obvi que seria una mala notícia i significaria un distanciament respecte la part del seu electorat que té certes inquietuds nacionals i que potser els vota sistemàticament per aquella reminiscència que encara queda.

Creu que la Coalició Compromís pel País Valencià va rebre el càstig dels mateixos electors dels seus partits? O sigui, que alguns electors del Bloc no volien votar una candidata d'EUPV, i alguns electors d'EUPV veien malament votar al Bloc...?

Sembla evident que tant els uns com els altres van partir els efectes d'un acord que va costar molt de pair i que alguns dels seus propis protagonistes no acabaven de veure clar. No sé qui ha perdut més llençols en aquesta bugada, però s'ha demostrat que Bloc i Esquerra Unida són dos móns ben diferents, assimilables a CiU i EuiA en l'escenari català. Aquesta relació, tan complicada, va ser possible per la necessitat mútua i pel desig irrefrenable de fer fora el PP de les principals institucions valencianes, però l'experiència fallida ens diu que costarà molt que tornen a generar-se complicitats entre tots plegats.

Com valora el cisma que hi ha hagut al Compromís entre els partidaris del nucli dur d'EUPV i la vessant més "valencianista" (Esquerra i País i el Bloc). També es veia a venir?
Les diferències que comentava ara han brollat quan s'ha comprovat la solidesa del PP i de les seues majories absolutes. La relació també haguera estat difícil en un hipotètic govern de coalició, però no haguera estat tan traumàtica.

Quin futur espera al Compromís pel País Valencià ? Creu que tindrà continuïtat després d'això?

Seria tota una sorpresa que el Compromís es reeditara en les properes eleccions espanyoles o valencianes. Aquest dia 15, el consell nacional d'Esquerra Unida aprovarà l'expulsió de les dues diputades que han votat amb els dos diputats del Bloc la substitució de Glòria Marcos com a portaveu del Compromís a les Corts. Si aquesta expulsió va endavant, el corrent nacionalista d'Esquerra i País se n'eixirà, d'Esquerra Unida, i podria concórrer de la mà del Bloc i d'Esquerra Ecologista. Seria l'embrió d'una possible Nafarroa Bai a la valenciana, que hauria d'incloure, també, Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds i etc. Seria una gran plataforma nacionalista que té un mercat al País Valencià, com ja es pot veure a àmbit municipal. No oblidem que ERPV també ha duplicat el seu resultat als passats comicis.

Creu que al País Valencià hi ha marge per un partit que defensi el marc nacional de Salses a Guardamar sense complexes?
Com dic, crec que sí. Només faltaria, si no. És clar que el nacionalisme té capacitat d'arribar, unit i amb un projecte clar, a tenir representació en les més importants institcions valencianes, fins i tot al Congrés dels Diputats, i a jugar en tots els casos la basa nacionalista. Ací, molts es conformarien amb què aquest partit nacionalista d'ample espectre tinguera la capacitat de dur el PSPV cap a unes posicions de defensa nacional nítides. Hi ha una base social, la base social hi és, i només cal fer-la emergir.

Què li sembla que els escàndols de corrupció urbanística no hagin pesat gairebé gens a aquestes eleccions, a tenor dels resultats?
Com en el cas italià amb Berlusconi, jo crec que ací la gent ja té per la mà, que hi ha polítics que són corruptes. És clar que aquesta no és una regla aplicable a tots, però molts ciutadans tendeixen al reduccionisme i a entendre que igual com roben aquests, roben aquells. Per això pense que no ha tingut gaire efecte el cas Fabra, o el cas Torrevella o el cas Oriola. Ni tan sols el cas de Castelló, que era el de més trascendència mediàtica, no ha implicat un canvi al poder.

La Copa Amèrica la van vendre com un impuls enorme a l'economia valenciana. Ha estat així?

Certament, el PP valencià és únic, a l'hora de vendre els seus èxits i a l'hora d'hiperbolitzar-ho tot. La vela ha tingut un impacte en els números dels hotelers, però ells mateixos s'han afanyat a dir que no ha estat tan gran com la Generalitat havia fet veure els mesos previs. Com va passar amb la visita papal d'ara fa un any, que es preveia més d'un milió i mig de visitants i només en van venir uns 250.000.

Com han seguit els valencians l'esdeveniment? Els interessa?
A la gent li agrada que es parle de València, que València es publicite i que, si cal, s'esmercen tots els diners que calguen perquè els grans esdeveniments isquen bé. N'hi ha que no avalen aquesta manera de fer, però hi ha un nombre important que ho tenen clar, en aquest sentit. És el tarannà faller i d'un cert complexe d'inferioritat que caracteritza la majoria de l'actual poble valencià. Són coses que tenen a veure amb l'orgull propi i que desperten els sentiments frepants dels ciutadans.

I la Fórmula 1, la segueixen?
Com ha passat amb la Copa de L'Amèrica, la Fórmula 1 és percebuda com una ocasió única per tal d'exhibir-se al món sencer, per tal de publicitar el nom de València i esdevenir, com al seu dia va passar amb Barcelona, el centre d'atenció internacional, ni que siga per un dia. Hi ha enquestes de mitjans valencians en què la majoria dels veïns del cap i casal no volien el circuit urbà, però aquesta gent no manifesta la seua oposició al carrer.

Per quin motiu creu que s'està encaminant la celebració de Grans Premis en un circuit urbà quan disposen d'un circuit perfectament preparat a Xest, just a 20 quilòmetres de València?
El magnat de la Fórmula 1, Bernie Ecclestone, va condicionar la celebració del gran premi al País Valencià sempre que aquest se celebrara en un circuit urbà i no a Xest, i això que fins i tot Fernando Alonso va posicionar-se en favor de la pista professional. O era a la ciutat o no era, i Camps i Barberà tenien clar que havia de ser.

I l'esperpèntic condicionament d'Ecclestone, el magnant de la F1, de celebrar el gran Premi a València només si el popular Camps obtenia la victòria electoral?
Va ser Camps, qui va aprofitar una frase enigmàtica d'Ecclestone per tal de dir que només hi hauria gran premi si ell guanyava les eleccions. En realitat, i malgrat l'excel·lent resultat posterior, el PP no les tenia totes, tenien molta por als efectes del Compromís i del fet que el PSOE governa l'estat.

Quin paper juga l'ACPV davant d'aquesta etapa de retallada de les llibertats identitàries?
Com sempre, serem un pol de resistència dels valors nacionals, amb tot d'activitats. La posada en marxa de l'edifici Octubre, al bell mig de València, ha suposat un innegable avanç en aquesta direcció, perquè ha permès que aquest centre s'erigesca en un gran punt d'atracció cultural i social.

Creu que algun dia tindrem una entitat cultura que englobi tots els Països Catalans sense haver de ser una federació d'entitats com ho és la Federació Llull?
Bé, ja tenim casos en altres camps, com ara l'universitari amb l'Institut Joan Lluís Vives, l'econòmic amb la Institució d'Economia i Empresa Ignasi Villalonga o el pròpiament polític amb l'Assemblea de Regidors. És difícil que aquesta conjunció es produesca en el terreny cultural per la diversa tradició històrica. De qualsevol manera, pense que la Federació Llull és una bona manera d'articular sinergies culturals comunes. Voldria acabar dient que, a més, el temps corre al nostre favor: ja ha quedat clar que l'espai nacional està consolidat i que, en termes borsaris, va a l'alça. És un valor segur.





Entrevista publicada a directe!cat.