Mail: casaldalacant@acpv.cat Tlf: 965205667 Fax: 965144418
Maulets d'Elx, al Casal d'Alacant
20h: Projecció del DVD "Maultes Elx, 1 any de lluita"
22h: Sopar popular, bo d'ajut 3 euros.
Al Casal Jaume I d'Alacant (c/Elda 17)
El passat 29 de Setembre, l'assemblea de Maulets d'Elx vam complir el nostre primer any d'existència. Volem convidar-vos a assistir a la projecció del DVD "Maulets Elx, 1 any de lluita" què compta amb una introducció sobre la problemàtica de la comarca, i està organitzat per blocs temàtics a través dels quals fem un recorregut per les activitats més significatives del darrer any. La projecció serà a les 20:00 h, a continuació hi haurà un sopar popular a càrrec de l'assemblea de Maulets d'Alacant, tot al Casal Jaume I d'Alacant (c/ Elda).
En setembre de 2006 i avui, a la nostra ciutat com al conjunt de les comarques del Sud, les constructores xafen el dret de les joves a un habitatge digne, destruint el paisatge que ens arrela a la terra i configura els nostres trets culturals, les treballadores som explotades i l'atur assetja molta gent jove, les dones continuem sent menyspreades i agredides, la llengua i la cultura són esquarterades, se'ns nega la nostra història, es fomenta l'oci consumista i la drogadicció com armes d'alienació unides als mitjans de des-informació , i se'ns imposa una educació reaccionària.
Ara fa un any, els i les joves del Baix Vinalopó, vam decir que l'única sol·lució per fer front aquest espoli era organitzar-nos i lluitar per transformar el nostre poble. Vam decidir prendre l'exemple de rebel·lia i dignitat que de fa molts anys ens han demostrat les assemblees de Maulets i Endavant d'Alacant, com l'assemblea de Maulets d'Alcoi, i ara també les d'El Campello i La Vila Joiosa. Hem volgut seguir aquest camí i el de tantes altres organitzacions, que arreu dels Països Catalans, lluiten per una societat lliure de patriarcat: sense discriminacions de gènere ni d'opció sexual, per la construcció d'una societat sense classes, per la independència nacional, i per la defensa del nostre territori.
La lluita continua,
El Sud també resisteix!
Maulets, el jovent independentista revolucionari
Assemblea d'Elx
IB3 no arribarà al País Valencià
S.BENNASAR. Barcelona.
El País Valencià no rebrà les emissions del canal autonòmic de les Illes Balears, IB3. El nou múltiplex que ofereix el Govern central a l’Executiu presidit per Francisco Camps serà ocupat, segons sembla i si les negociacions avancen per bon port, pels canals autonòmics catalans TV3 i Canal 33, mentre que el tercer canal que quedaria lliure seria ocupat per les freqüències de la televisió de Múrcia, on governa el PP.
El president d’Acció Cultural del País Valencià (entitat que gestiona els repetidors que permeten la recepció de TV3), Eliseu Climent, va explicar que «no només perdrem un dels canals que ja teníem, sinó que, a més a més, l’altre que sobra serà per a la televisió murciana i no per a IB3». Climent es referia així a la pèrdua del 3/24, el canal de notícies que emet durant vint-i-quatre hores i que ara sí es pot sintonitzar als televisors del País Valencià. «És un fet molt greu perquè lògicament nosaltres tenim moltes més coses en comú, començant per la llengua, amb les Balears que no amb Múrcia, i en canvi serà la televisió d’aquesta comunitat que es veurà i no la d’una comunitat que emet en la nostra llengua».
La preocupació per les recepcions de TV3 ha planat en els darrers temps sobre el País Valencià, però les negociacions també impliquen que IB3 no es vegi al País Valencià, on ara sí que es pot rebre en algunes zones. Un símptoma d’aquesta situació és que la gala de lliurament dels premis Octubre va tenir alguns missatges implícits al respecte.
Per la seva banda, la consellera de Comerç del Govern balear, Francesca Vives, va assegurar que «la manca de recepció de TV3 i d’IB3 no m’entra al cap. Al País Valencià s’han de veure les televisions dels territoris de parla catalana en primer lloc. La polèmica ve perquè es confonen coses per qüestions polítiques i es treuen de tota lògica. Nosaltres esperam que imperi el seny».
Climent no es va mostrar gens optimista pel que fa a aquestes negociacions, però sí assegurà que «nosaltres no deixarem de lluitar, els repetidors es tancaran només per damunt dels nostres cadàvers».Un altre dels fets que dificulten en aquests moments la negociació és que aquesta podria implicar un canvi dels manuals d’estil de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que segurament no seria acceptat ni pels professionals ni pels seus espectadors, apuntà Climent.
XXXVI Premis Octubre
VILAWEB
Amb el lliurament dels guardons literaris s’acaben els Octubre d’enguany. A la vetllada d’aquesta nit, en què s’ha substituït el tradicional sopar per un àpat dempeus, s’ha fet un homenatge al cantant Lluís Llach, que enguany s’ha retirat dels escenaris després de quaranta anys de carrera musical. Un espectacle sorpresa amb música i teatre ha precedit el lliurament del guardó. Emocionat en rebre el premi, el cantant de Verges ha dit que, per a ell, el País Valencià és molt important i que com que la cultura no depèn de les institucions oficials això fa que sigui molt més viva i combativa. És el primer any que la festa s’ha fet a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
Aquesta edició dels Premis Octubre, la que fa trenta-sis, s’ha convertit en la més internacional de tota la història d’aquests premis literaris que s’han atorgat aquest vespre a València. El de narrativa l’ha guanyat David Vilaseca, autor afincat a Londres des de fa quinze anys, amb ‘L’aprenentatge de la soledat’; i el d’assaig se l’ha endut el mexicà Carlos Guzmán Moncada, amb un estudi sobre com van veure Mèxic els escriptors catalans exiliats en aquest país. El premi de teatre ha estat pel dramaturg Octavi Egea, i el de poesia i periodisme han quedat deserts.
Mèxic vist pels escriptors catalans exiliats
Carlos Guzmán Moncada (Ciutat de Mèxic, 1968) ha guanyat el Premi d’Assaig Jaume Fuster amb l’obra ‘Una geografia imaginària: Mèxic i la narrativa catalana de l’exili’. L’autor ha analitzat l’obra narrativa dels escriptors catalans que van passar l’exili a Mèxic: Pere Calders, Tísner, Vicenç Riera Llorca, Lluís Ferran de Pol, Odó Hurtado… No hi apareixen poetes com Josep Carner, per exemple, perquè Guzmán s’ha centrat la seva recerca en la narrativa. Gairebé no hi ha treballs des d’una mirada mexicana sobre l’exili dels escriptors catalans (una tesi doctoral sobre Agustí Bartra per exemple), i aquest és un dels grans valors de l’assaig. Guzmán analitza la mirada literària que aquests autors fan de Mèxic en un moment en què aquest país viu una sèrie de transformacions importants.
‘La majoria d’aquests autors, ha explicat Guzman a VilaWeb des de Mèxic, van arribar al país sense tenir cap mena de referent sobre el país. I això es mostra en les seves obres: la descoberta d’un nou paisatge, d’una nova cultura, les diferències de clima… Ells miren Mèxic des de la descoberta, en un moment en el qual el país viu unes transformacions molt importants, ja que com qui diu és el moment que passa del segle XIX al segle XX.’ Als anys quaranta, es produeix l’explosió de Mèxic D. F., la capital comença a convertir-se en la megapolis que és avui; apareixen les primeres crítques sobre la revolució mexicana; i es produeix l’eclosió del fet indígena.
‘No he intentat fer una lectura totalitzadora ni definitiva, sinó que és una invitació a entrar en aquests textos des d’una nova perspectiva. N’he fet una lectura transversal, per veure com cada autor és fidel a la seva manera de fer literatura, alhora que té una mirada pròpia del país. NO he organitzat el llibre per autors, sinó que els he creuat a partir d’unes temàtiques contretes. I he escrit el llibre pensant en el lector català.
Guzmán Moncada ha presentat l’assaig en català. L’autor, malgrat el segon cognom, no és descendent d’exiliats catalans. El primer contacte amb la literatura catalana el va tenir en el lectorat de català de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Després va fer el doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) del 1998 al 2003. Actualment és professor a la Universitat de Guadalajara.
Explica que va ser a Catalunya on es va començar a interessar per l’exili català a Mèxic. De fet, l’assaig guardonat es basa en la seva tesi doctoral, que té dues parts clares: la primera sobre què deien els escriptors de sí mateixos, i la segona, què deien sobre Mèxic. ‘En el llibre he inclòs un primer capítol amb unes pinzellades sobre la primera part de la tesi, i sobretot he mostrat la segona part, que em semblava que era la menys coneguda.’
A més del valor intrínsec de l’obra, el jurat també considera que el premi ‘demostra la incipient existència de cada vegada més estudiosos estrangers que s’acosten a la literatura catalana. No és aquest el motiu del guardó, però sens dubte serveix de reconeixement per a aquests estudiosos’.
El premi d’assaig té una dotació de 6.000 euros i una escultura d’Andreu Alfaro. Han format el jurat: Xavier Antich, Jordi Balló, Fina Birulés, Vicent Partal i Josep Perelló.
Una història de soledat i d’homosexualitat
‘L’aprenentatge de la soledat’ és el títol de l’obra guanyadora del premi de Narrativa Andròmina, de David Vilaseca (Barcelona, 1964). La novel·la, construïda en forma de dietari, narra la vida d’un home durant quinze anys, des dels vint i pocs fins a la maduresa. És un moment difícil pel protagonista, perquè es reafirma en la seva homosexualitat. ‘Es tracta d’un procés d’aprenentatge, diu l’autor, on es mostra el món homosexual, però no és pas el focus d’atenció. Són anys durs, de trencament de moltes coses, d’esquinçaments emocionals.’ Vilaseca diu que pren Proust com a referent, ‘no el Proust contemplatiu, sinó el Proust més modern i contradictori, de descoberta d’una vocació. El llibre parla del pas del temps, i del temps perdut. Un temps perdut en el sentit que ja no es pot recuperar, però també perdut per malgastat, però de fet el protagonista no l’ha perdut el temps sinó que l’ha emprat per construir una nova identitat.’
Aquesta és la primera novel·la de l’autor. Vilaseca fa quinze anys que viu a Londres, on és catedràtic d’estudis hispànics i de crítica literària a la Royal Holloway, de la Universitat de Londres. Diu que ‘L’aprenentatge de la soledat’ té un component autobiogràfic, però que aquest és un fet de poca importància, perquè l’experiència es transcendeix. ‘Durant una època em va interessar molt el gènere de l’autobiografia i en tinc diversos estudis crítics fets, un dels quals sobre Dalí. Per això penso que aquesta meva primera novel·la és molt coherent amb la meva trajectòria. Era un segon pas que m’interessava explorar.’
El premi de Narrativa Andròmina és dotat amb 12.000 euros i una escultura d’Andreu Alfaro. Han format el jurat Sebastià Alzamora, Francesc Calafat, Alfred Mondria, Ramon Pla i Francesc Sellés.
Capote i Monroe
La història que descriu ‘Lost Persons Area’ d’Octavi Egea (Barcelona, 1946), l’obra guanyadora del premi de Teatre és molt atractiu. L’autor parteix d’un episodi real, el que van protagonitzar l’escriptor Truman Capote i l’actiu Marilyn Monroe: Quan la Paramont va anunciar a Capote que portaria al cinema ‘Desdejuni a can Tiffany’, l’escriptor va dir que Marilyn havia de protagonitzar-lo. Però la Paramont s’hi va negar. L’obra se situa en una casa de Marilyn Monroe arran d’una platja californiana. Allí Capote li ha de dir que no serà ella la protagonista de la pel·lícula.
Diu Egea: ‘Parteixo d’aquesta anècdota i d’aquests personatges reals, però els hi he canviat el nom (Maggie i Teddy), perquè això em permet unes llicències dramàtiques més amplies. Em permet imaginar la vida d’aquests dos personatges, fins i tot de com va morir Marilyn. Em permet oferir una visió personal del què va passar. Llavors la Marilyn Monroe ja estava en un moment de decadència, per la beguda i les drogues. Capote encara vivia un moment d’èxit, però temps després ell també acabaria amb la vida desfeta.’ En alguns moments l’autor ha utilitzat frases literals dels protagonistes reals, que ha extret d’entrevistes, com la que va fer Capote a Monroe.
Octavi Egea ha explicat que darrerament li queda poc temps per escriure, perquè té molta feina fent l’adaptació de musicals, com el de Greese, que ja porta catorze mesos en cartell a Barcelona i hi serà fins després de Reis. L’autor espera que el premi faciliti l’estrena de l’obra, fet que va passar amb l’obra guanyadora de l’any passat, ‘Sex n’Drugs n’Johan Cruyff’ de l’actor i dramaturg Josep Julien, que es va estrenar aquesta primavera al Versus Teatre de Barcelona.
El premi de Teatre té una dotació de 4.000 euros i una escrultura d’Andreu Alfaro. Han format el jurat: Àngels Aymar, Manuel Molins i Rodolf Sirera.
Un toc d’atenció
El premi de poesia Vicent Andrés Estellés tenia un jurat molt polaritzat (Sam Abrams, Pere Ballart, Manuel Forcana, Dolors Miquel i Damià Pons) i això feia pensar que la deliberació per decidir l’obra guanyadora podia provocar una aferrissada discussió sobre estètiques literàries. Però no va ser així. Els membres del jurat de seguida es van posar d’acord: cap dels vint poemaris presentats tenia prou qualitat per aconseguir l’Estellés. Pere Ballart ha explicat que els treballs presentats eren molt diversos, des de propostes de línia surrealista fins a poesia tradicional ‘jocfloralesca’: ‘Però per escriure un bon llibre de poemes s’han de fer unes quantes coses bé alhora. Hi ha autors que tenen molt d’ofici formal però no tenen res a dir, i d’altres amb bones idees que no saben com tancar un poema. Jo reivindico que el jurat s’hagi posat exigent.’ I l’Eliseu Climent ho ha refermat quan ha advertit que és un toc d’atenció per als poetes, a fi que s’hi mirin dos cops abans d’enviar els poemes a premi Vicent Andrés Estellés.
M. S.
La Colla del Campello continua
- El dilluns 29 comença el tèrmini d'inscripció a la Travessia Onil - Alcoi que tindrà lloc el diumenge 11 de novembre, iniciant així les activitats excursionistes col·lectives de la temporada. http://www.colla.cat/trave20a.html.
- El dissabte 17 de novembre farem una xicoteta repoblació i manteniment del ja plantat a les Puntes de Gosàlvez. Us esperem. http://www.colla.cat/campm003.html.
- Ja podeu consultar els detalls de la segona excursió de la temporada, per les serres del Campello, planificada per al 16 de desembre. Esperem siga del vostre interés. http://www.colla.cat/trave21a.html.
- La Direcció de Patrimoni de la Generalitat Valenciana ha rebutjat, com era d'esperar, el nostre recurs d'alçada interposat contra l'aprovació de la destrucció, ja realitzada, de la vila romana del Campello. Els cotxes promte passaran per damunt d'on es trobaven aquests importans restes arqeuològics. http://www.colla.cat/campm012.html.
- Finalment, com a membres de la Comissió 9 d'Octubre, volem donar les gràcies totes les associacions i persones, que van fer possible, malgrat tots els entrebancs, la celebració d'un gran dia del País Valencià al Campello en un ambient de civisme, tolerància i valencianisme, digne de reconeixement. I gràcies també a ACPV per la seua col·laboració. http://www.colla.cat/nouoct.html
Salut i bon camí.
La Colla
Cap agressió sense resposta
http://bibiloni.cat:80/blog/?p=335
El Diari de Balears publicava, ahir dia 25, aquesta notícia a la secció "No vagi per dit":
«Curiosa la resposta de 13 paraules que el «general manager» de l'empresa mallorquina de software Orangetech, radicada al Parc Bit, envià a un sol·licitant de treball que s'hi dirigí en català: «Lamento mucho que escribas en catalán, es una pena que desperdicies las oportunidades». No posam ni afegim.»
Em passen la proposta d'enviar-los massivament a l'adreça electrònica info@orangetech.es aquest text, de també 13 paraules:
«Lamentam molt que penseu així del català. És una pena que perdeu clients.»
Els valencias d'Algèria
Hi intervenen:
Àngela Rosa Menages, autora
Joan Lluís Monjo, autor
Mariano Sánchez Soler, escriptor
Ramón Muñoz, informant de pare alacantí
/Els valencians d'Algèria (1830-1962). Memòria i patrimoni d'una
comunitat emigrada /és un estudi sobre la presència valenciana dins de
l'excolònia francesa d'Algèria. Així mateix reivindica el patrimoni
cultural que la comunitat que emigrà a aquell país ha aportat al poble
valencià.
Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi Bernat Capó de difusió de
la cultura popular.
Govern espanyol concedeix tercer multiplex
ACPV ES FELICITA PER LA DECISIÓ DEL GOVERN ESPANYOL PEL QUE FA AL TERCER MULTIPLEX I INSTA LA GENERALITAT A RETIRAR LA SANCIÓ ECONÒMICA A L'ENTITAT COM A MOSTRA DE LA SEUA VOLUNTAT D'ARRIBAR A ACORDS
Davant l'anunci del Ministeri d'Indústria d'oferir un tercer múltiplex als governs autonòmics que signen un acord de reciprocitat entre televisions públiques i que ja tinguen ocupats els dos mútiplex de quals disposen a hores d'ara, Acció Cultural del País Valencià es felicita de que s'amplie l'oferta comunicativa i la cesió de freqüències a les comunitats autònomes.
Igualment, ACPV considera que després d'aquest anunci del govern espanyol , el Govern Valencià queda finalment sense excuses per negociar l'acord amb la Generalitat de Catalunya i garantir la reciprocitat de les emissions autonòmiques realitzades en una mateixa llengua tot i que cal recordar que les excuses tècniques esmentades sempre per Camps, no són certes, ja que com tots sabeu TV3 porta emetent-se durant més de 20 anys al País Valencià i el darrer any ho ha fet amb tecnologia digital sense cap entrebanc tècnic.
ACPV insisteix que estem davant d'un conflicte polític i legal, mai tècnic i en aquest sentit recorda que la sanció econòmica de 300.000€ imposada a ACPV per emetre TV3 al País Valencià continua vigent, i és executiva, igual que ho és l'ordre de tancament dels repetidors de TVC propietat d'aquesta entitat que es pot produir en qualsevol moment.
El Govern Valencià demostrarà la seua voluntat política d'arribar a un acord de reciprocitat si deixa sense efecte la sanció econòmica de 300.000€ imposada contra ACPV i suspén l'ordre de tancament dels repetidors d'aquesta entitat.
Les Illes Balears, amb ACPV
Presentació als mitjans de comunicació de la campanya SÍ A TV3 al País Valencià
Dia: dilluns, 22 d'octubre de 2007
Hora: a les 12 hores
Lloc: Son Lledó (Rectorat)
Davant l'amenaça de la Generalitat Valenciana de tancar arbitràriament les emissions dels diferents canals de Televisió de Catalunya al País Valencià i la forta sanció econòmica imposada a ACPV per haver garantit durant més de vint anys aquestes emissions, l'entitat ha enllestit una campanya de mobilitzacions i adhesions en favor de la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa per tal d'impedir aquest tancament.
Per explicar les característiques i els objectius de la campanya, es presentarà a Palma en roda de premsa el proper dilluns, 22 d'octubre de 2007. Entre altres accions, ACPV aprofitarà la compareixença per presentar la carta signada, entre d'altres, per la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, el prior del Santuari de Lluc, Jaume Reynés, i el president del Cercle d'Economia de Mallorca, Alexandre Forcades, on es dóna suport a ACPV en la seva campanya per la llibertat d'expressió i la pluralitat informativa al País Valencià, i s'insta el teixit cívic balear a col·laborar-hi. Igualment, ACPV aprofitarà la compareixença per presentar l'obra original classificada cedida per Antoni Tàpies que, en el marc de la campanya, es reproduirà per lliurar-ne còpia a tots aquells que col·laboren econòmicament en el pagament de la multa de 300.000 euros imposada pel Consell.
HI INTERVINDRAN:
Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià
Tomeu Martí, vicepresident de l'Obra Cultural Balear
Jaume Reynés, prior del Santuari de Lluc
Montserrat Casas, rectora de la Universitat de les Illes Balears
Alexandre Forcades, president del Cercle d'Economia de Mallorca
Bicifestació (Alcoi)
Farem una ruta en bici per Alcoi i ens pararem en els diferents punts per denunciar l'especulació. Porta't l'esmorzar, que el dinar ja el posem nosaltres. En el cartell està tot; per a més informació, aquest correu.
Feu arribar aquest correu a tota la gent. Com més bicis, millor!!! Si no tens bici podem deixar-te'n alguna que altra.
Salut!
L'altra campanya
Fer teatre al Casal
Xavi Castillo, de bades, amb Acció Cultural
Dijous 18 d'octubre, 20.30 hores
Club Información. Av. Doctor Rico, 17
Organitzen:
Acció Cultural del Pais Valencià
Consell de la Joventut d'Alacant
Universitaris Progressistes
Club Información
Hi col·laboren:
Vicerectorat d'Extensió Universitària
Associació Aldarull
Arcadi Oliveres al Club Información
Dimecres 17 d'octubre, 20.00 hores
Club Información. Av. Doctor Rico, 17
Arcadi Oliveres és doctor en Ciències Econòmiques, expert en economia mundial i president de Justícia i Pau
Documental al Cinema Navas
EMISSIÓ DEL DOCUMENTAL 'LLACH: CAMPANADES A MORT' AL CINE NAVAS D'ALACANT
Dimecres 17 d'octubre, 18.30, 20.30 i 22.30
Cine Navas. C/ Navas, 37
Preu: 2 euros
El tren de la memòria
Projecció del documental "El tren de la memòria". Direcció i guió Marta Arribas i Ana Pérez.
Argument:
Correllengua a Benidorm
Catalunya i Aragó
est testament us envio
escrit amb sang de mon cor.
Graveu-lo en totes més torres
brodeu-lo en tots mos penons
i porteu les quatre barres
a les quatre parts del món.
No em maten per ser traïdor
ni tampoc per ser cap lladre
sino perquè he volgut dur
que visca sempre la pàtria.
AJUDES A LA PUBLICITAT EN VALENCIÀ AL CAMPELLO
L'Ajuntament del Campello ha convocat les ajudes que concedeix per a la publicitat en valencià. La publicitat pot ser de diversos tipus: retolació exterior o interior, en vehicles, tríptics, cartells, etc. El termini de presentacions de sol·licituds és de l'1 de març fins al 30 d'octubre.
Més informació a la Regidoria de Normalització Lingüística del Campello 965 63 64 91
Teatre a meitat de preu
Amics i amigues,
L'Associació Cívica per la Normalització del Valencià disposa d'entrades al teatre a meitat de preu per a dues obres que es representaran a Alacant al novembre i al desembre. Jo en tinc un grapat. T'indique més avall dia, hora, files, preu, etc. Si en vols, escriu-me.
Una abraçada,
Ferran
*
Dijous 29/11/2007, 20.30 h
Utopia Marivaux, de la disputa a l'illa dels esclaus*
*Teatre Principal *(butaca de pati, fila 12)
http://www.teatroprincipalicante.com/espectaculo.asp?idEsp=519&tipo=a
Preu: 9 euros
*Dissabte 15/12/2007, 21 h*
*Gosses
Teatre Arniches *(butaca de pati, files 9 i 10)
http://teatres.gva.es/espectaculo.php?laId=11651
Preu: 6 euros
*UTOPÍA MARIVAUX*
El muntatge part de l'espai de l'illa des del punt de vista mediterrani per a realçar els punts de contacte amb la nostra realitat. La música en directe, el vestuari, mescla d'èpoques i el to agredolç es recolza en la visió de Marivaux de la confrontació entre les classes socials i el xoc entre l'individu i la societat. Marivaux mostra una visió negra dels experiments humanistes del moment- tan actuals hui.
La fórmula del teatre en el teatre portada a les seues últimes conseqüències servix per a aprofundir en les claus íntimes de l'obra i d'un Marivaux més pròxim al públic actual. En principi, un grup de personatges típics del Marivaux cortesà, cridant-se príncep, comtessa, etc. diluciden sobre la parella, l'amor i altres tants temes de la dramatúrgia marivaudiana.
La metàfora s'adapta perfectament a la societat actual. La comicitat de les situacions, on els personatges es caricaturitzen els uns als altres subratlla l'aspecte corrosiu de la modernitat de la crítica de Marivaux, premonitòria de la imminent Revolució Francesa de 1789.
*
GOSSES*
Dos homes, dues gosses, un parc... Assistim a una comèdia amb un rerefons àcid, on la solitud i les dificultats de les relacions humanes estan presents. Aquests dos homes, que no tenen res a veure entre ells, acaben per coincidir en una visió del món prou sexista, fins i tot masclista i en el transcurs de l’obra veiem que eixa ideologia els fa infeliços igual que ha fet infelices a les dones que han tingut al voltant.
Parlen de les dones, del treball, de la família però sobretot parlen de les seues gosses... I ens fan riure amb els seus comentaris i les seues actituds. Però de què estem rient? Ens veiem reflectits? En la nostra vida diària hi ha comportaments que de tan quotidians com són, de tan presents en el dia a dia, ja ni mereixen la nostra atenció. No els donem importància tot i ser veritables bombes de rellotgeria que poden explotar en qualsevol moment, com de fet exploten. Crec que el fet de veure eixos comportaments al teatre, i amb la distància de l’humor, ens ajuda a contemplar-los des d'una altra perspectiva i a ser-ne més conscients.
En el treball ens hem plantejat els límits entre entendre i compartir, hem reflexionat sobre quins comportaments tolerem i quins ens indignen, ens hem aventurat en la part no racional de l'ésser humà... I evidentment, ens hem divertit molt, però també hem eixit tocats. Si el públic viu alguna cosa semblant, podrem estar-ne satisfets.
Xavi Castillo a Xixona
Divendres 12 d'octubre, 20.30 hores
Cine de Dalt. C/ Mare de Déu de l'Orito, 42
Organitza Acció Cultural del País Valencià.
Més informació aquí.
9 d'Octubre al Campello
Els escolars rebent la Flama del Correllengua a la Casa de Cultura del Campello
Més de 500 escolars del Campello acompanyen la Flama del Correllegua a la Representació Històrica del 9 d'Octubre
I tot el recull d'imatges, aquí.
El Voramar amb el Correllengua
Manifest per la llengua, proclamat pels alumnes de 6è de la línea PIP, el dia 3 d'octubre del 2007, amb motiu de la celebració del Correllengua.
El planeta està ple de països, de nacions, d´estats.
A vegades un poble, un país, un estat, domina un altre; o els països, les nacions, entren en guerra; o no es reconeixen com iguals.
Les xiquetes i els xiquets hem d´aprendre la pau: el respecte a l´altre, l´acceptació del diferent, la convivència en pau respectant a cadascú com és i amb el que té.
Per això, respectant totes les llengües, demanem també avui, dia del país, respecte i consideració per al valencià, la nostra llengua.
Visca la nostra llengua i el nostre país valencià!
Col·legi Voramar
Homenatge a Miquel Grau
Dissabte 6. Alacant: homenatge a Miquel Grau
Organitzen:
Endavant
maulets
Sepc
Açò passà a Alacant
publicat a L'Accent, número 113
La plaça dels Cavalls és un dels indrets més representatius, junt amb l´Esplanada, d´Alacant. Els espanyols en diuen "de los Luceros", pels 4 rosins que la decoren. A un dels seus racons, concretament al número 11, s´amaga una de les històries fosques de la ciutat. La nit del 6 d´octubre de 1977, un jove morí assassinat. Estàvem a la Transició, i la Diada del 9 d´Octubre se celebrava, aquell any, a Alacant. Miquel Grau, juntament amb altres tres membres del Moviment Comunista del País Valencià enganxava cartells de la Diada del País Valencià. Mentre aquest jove, que tenia 20 anys, complia amb el seu quefer militant, un altre jove, de 19 anys, se´l mirava des de la finestra de sa casa. La casa de la família Panadero Sandoval, propietaris d´una gasolinera a l´eixida de la ciutat i coneguts reaccionaris. Des d´allà es llançà una rajola, que impactà en el cap de Miquel Grau. Finalment, aquest moria el 16 d´octubre.
Si la Diada del Nou d´Octubre celebrada a Alacant el 1977 fou multitudinària, més ho va ser el soterrar del jove comunista. 8000 persones acompanyaren el taüt, cobert per una quatribarrada, des de l´Hospital General fins a la Plaça de Bous. Allà, la policia postfranquista esperava la comitiva, impedint la continuació de la marxa. Ja ho cantà Al Tall, en una cançó-homenatge editada el mateix 1977: "no poguérem dir-li adéu, soledat de l´ai ai ai, perquè el taüt ens furtaren".
Hui, trenta anys després, encara patim la Transició segrestada. El franquisme i l´oligarquia que se sustentava en ell deixà ben lligat el canvi institucional. A canvi de la legalització dels partits polítics d´oposició, l´economia de mercat i la unitat de la pàtria continuarien esdevenint els pilars d´Espanya, juntament amb la monarquia, successora en vida de Franco. La república, l´autodeterminació, o el socialisme, passaven a formar part dels silencis de l´esquerra formal. Pel camí els feixistes es dugueren Gustau Muñoz a Barcelona. A Alacant, a Miquel Grau. "Per guanyar la llibertat, soledat de l´ai ai ai, quants germans tenen que caure?"
AQUIL·LES RUBIO, ALACANT
Correllengua al Voramar
Aquesta vesprada la flama del Correllengua continua el seu avanç al col·legi Sorolla. Vos hi esperam!
EL DOCUMENTAL DEL MES AL CINE NAVAS D'ALACANT
El Documental del Mes és una proposta que té l'objectiu d'incrementar la presència del documental internacional en les pantalles cinematogràfiques. Aquest projecte, una iniciativa de la productora Paral·lel 40, organitzada pel Vicerectorat d'Extensió Universitària i el Secretariat de Promoció del Valencià, arriba a sales i públic de diverses ciutats de l'estat espanyol, a partir d'una cita mensual, amb l'estrena de dotze documentals a l'any.
Alacant s'incorporarà a la xarxa al mes d'octubre, amb la projecció del documental Nomadak Tx, de Raúl de la Fuente, que ha obtingut, entre altres, el Premi del Públic “Top 10” de l'IDFA d'Amsterdam en 2006 i la Menció Especial en el premi CICAE del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. Els documentals seran projectats en versió original i subtítols en català, al cinema Navas (c/Navas 37), a les 20.00 h i 22.00 h.
Programació
Divendres 5 d'octubre, 20 i 22 h
Nömadak Tx, Raúl de la Fuente (Espanya, 2006, 89 minuts)
Idiomes: èuscar, castellà, anglès i mongol. Subtítols: català
Divendres 19 d'octubre, 20 i 22 h
Tintin et Moi, Anders Østergaard (Dinamarca, 2003, 74 minuts)
Idiomes: francès i anglès. Subtítols: català
Divendres 9 de novembre, 20 i 22 h
Fleurette, Sergio Treffaut (Portugal, 2002, 80 minuts)
Idiomes: portuguès i francès. Subtítols: català
Divendres 23 de novembre, 20 i 22 h
Bridge over the Wadi, de Barak i Tomer Heymann (Israel, 2006, 55 minuts)
Idiomes: hebreu i àrab. Subtítols: català
Divendres 14 de desembre, 20 i 22 h
A song for Argyris, Stefan Haupt (Suïssa, 2006, 105 minuts)
Idioma: alemany, francès i grec. Subtítols: català
Divendres 21 de desembre, 20 i 22 h
La ciudad de los fotógrafos, de Sebastián Moreno (Xile, 2006, 80 minuts)
Idioma: castellà
Entrada:
Entrada lliure. Invitacions a la sala Aifos, al Secretariat de Promoció del Valencià i a la Seu Universitària d'Alacant.
Joves per la llengua
Horari: de 12:00 a 14:00 i de 16:30 a 18:30.
Lloc: Sala de Juntes de la Facultat de Dret. Universitat d’Alacant.
Impartit per Tomeu Font Sbert, Tècnic de Dinamització Lingüística a la Universitat de les Illes Balears.
Organitza: Universitaris Progressistes.
S'oferirà un certificat d'assistència i a qui ho sol·licite.
La flama del Correllengua a Alacant ciutat
Dimecres 3 ,
c/Salabre 9.CP03540-cap de l’horta
c/Albacete s/n.CP 03006-alacant
Dijous 4,
c/ San Lorenzo 33 CP 03007-alacant
Dijous 4,
c/ Portet de Moraira 2 CP 03008-alacant
Divendres 5 matí
CP Azorin
c/Biòleg Honrad Lorenz CP03015-alacant
Divendres 5,
c/ Tubería, 93. CP 03006-alacant
Correllengua 2007
Avui rebem la Flama del Correllengua. Però la defensa de la llengua no pot quedar reduïda només a un dia a l’any, quan fem bons propòsits i solemnes declaracions. Lluny d’això, les nostres exigències han de mantenir-se presents i actives cada any.
És clar que a les autoritats els hem d’exigir una actuació positiva al respecte, amb lleis que ajuden a impulsar-ne la presència en la vida pública, i amb la garantia de l’acompliment efectiu de les ja existents. Però també hem de ser conscients que, en última instància, depèn de totes i tots nosaltres que la llengua siga present i activa en la vida pública els 365 dies de l’any.
Cadascú de nosaltres ha d’assumir un compromís personal amb la llengua, la cultura i el país. Un compromís efectiu i concret que més enllà de les paraules, es concrete en fets.
I això passa per una clara actitud de fermesa, per l’exigència a les administracions, a totes les administracions, del seu ús i de la seua normal acceptació oral i escrita, sense boicots més o menys encoberts; passa per l’impuls de la plena presència en el món escolar, tant en les activitats lectives com en els espais de lleure i joc; passa pel seu ús i estímul als mitjans de comunicació, tant públics com privats, tant orals com escrits, així com per la seua consolidació en el món d’internet i de les noves tecnologies; passa també per la lliure comunicació i la plena relació i intercanvi entre tots els territoris de parla catalana, sense entrebancs amb excuses nominalistes o falsament legals; i passa per la plena integració lingüística de la població nouvinguda, siga d’on siga, perquè aquesta és l’única forma efectiva d’articular una nova societat, unida i sense marginacions, en la qual la nostra llengua siga realment el mitjà d’interrelació.
Aspirem a aconseguir, i ho exigim així a les autoritats, poder viure plenament i a tot arreu en la llengua pròpia del País Valencià, Catalunya, les Illes Balears, la Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer.
Davant de la Flama del Correllengua, assumim aquest compromís personal amb la llengua i el país, perquè tenim la força de tot un poble.