Amics i amigues,
L'Associació Cívica per la Normalització del Valencià disposa d'entrades al teatre a meitat de preu per a dues obres que es representaran a Alacant al novembre i al desembre. Jo en tinc un grapat. T'indique més avall dia, hora, files, preu, etc. Si en vols, escriu-me.
Una abraçada,
Ferran
*
Dijous 29/11/2007, 20.30 h
Utopia Marivaux, de la disputa a l'illa dels esclaus*
*Teatre Principal *(butaca de pati, fila 12)
http://www.teatroprincipalicante.com/espectaculo.asp?idEsp=519&tipo=a
Preu: 9 euros
*Dissabte 15/12/2007, 21 h*
*Gosses
Teatre Arniches *(butaca de pati, files 9 i 10)
http://teatres.gva.es/espectaculo.php?laId=11651
Preu: 6 euros
*UTOPÍA MARIVAUX*
El muntatge part de l'espai de l'illa des del punt de vista mediterrani per a realçar els punts de contacte amb la nostra realitat. La música en directe, el vestuari, mescla d'èpoques i el to agredolç es recolza en la visió de Marivaux de la confrontació entre les classes socials i el xoc entre l'individu i la societat. Marivaux mostra una visió negra dels experiments humanistes del moment- tan actuals hui.
La fórmula del teatre en el teatre portada a les seues últimes conseqüències servix per a aprofundir en les claus íntimes de l'obra i d'un Marivaux més pròxim al públic actual. En principi, un grup de personatges típics del Marivaux cortesà, cridant-se príncep, comtessa, etc. diluciden sobre la parella, l'amor i altres tants temes de la dramatúrgia marivaudiana.
La metàfora s'adapta perfectament a la societat actual. La comicitat de les situacions, on els personatges es caricaturitzen els uns als altres subratlla l'aspecte corrosiu de la modernitat de la crítica de Marivaux, premonitòria de la imminent Revolució Francesa de 1789.
*
GOSSES*
Dos homes, dues gosses, un parc... Assistim a una comèdia amb un rerefons àcid, on la solitud i les dificultats de les relacions humanes estan presents. Aquests dos homes, que no tenen res a veure entre ells, acaben per coincidir en una visió del món prou sexista, fins i tot masclista i en el transcurs de l’obra veiem que eixa ideologia els fa infeliços igual que ha fet infelices a les dones que han tingut al voltant.
Parlen de les dones, del treball, de la família però sobretot parlen de les seues gosses... I ens fan riure amb els seus comentaris i les seues actituds. Però de què estem rient? Ens veiem reflectits? En la nostra vida diària hi ha comportaments que de tan quotidians com són, de tan presents en el dia a dia, ja ni mereixen la nostra atenció. No els donem importància tot i ser veritables bombes de rellotgeria que poden explotar en qualsevol moment, com de fet exploten. Crec que el fet de veure eixos comportaments al teatre, i amb la distància de l’humor, ens ajuda a contemplar-los des d'una altra perspectiva i a ser-ne més conscients.
En el treball ens hem plantejat els límits entre entendre i compartir, hem reflexionat sobre quins comportaments tolerem i quins ens indignen, ens hem aventurat en la part no racional de l'ésser humà... I evidentment, ens hem divertit molt, però també hem eixit tocats. Si el públic viu alguna cosa semblant, podrem estar-ne satisfets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada