Entrevista
LAURA MORRAL.Palma.
És optimista i ha vingut des de València a Palma amb la idea de desterrar els tòpics que es diuen sobre el valencianisme. Toni Gisbert assegura que al País Valencià s'està vivint un moment interessant, de normalitat sobre la llengua, de les relacions amb Catalunya, de l'arc mediterrani... Acaba de publicar un llibre en commemoració dels tres-cents anys de la batalla d'Almansa (el 25 d'abril de 1714): Quan el mal ve d'Espanya. Però el veritable contingut rau en el subtítol: «el País Valencià més enllà dels tòpics».
-El llibre neix de la sensació que el País valencià és vist des de molts tòpics que funcionen des de fora del País Valencià però també des de dins. El que cal és apropar-s'hi i veure una realitat molt més matisada.
-Quina és aquesta realitat?
-Per exemple, el tòpic de la reticència valenciana als Països Catalans. Si mires les dades, en totes les iniciatives dels Països Catalans el País valencià hi participa, tant com Catalunya. De fet, les estructures de Països Catalans que s'han trencat no només ha estat per valència, excepte en l'Euroregió, que el president Francisco Camps no hi va voler participar... però tampoc Marcelí Iglesias, d'Aragó o les Balears amb l'Institu Ramon Llull...
-M'està dient que no existeix la «valencianització»?
-Els fets diuen que fa uns 20 anys hi havia el «blaverisme»: el discurs era que el valencià no era català. Això ara no ho diu ningú. No s'atreveix ni a dir-ho el PP, la dreta més dretana. Els conservadors diuen ara que el valencià se li ha de dir valencià sense entrar si és o no una llengua diferent. Perquè després de 20 anys de treball s'han aconseguit unes 14 sentències que reconeixen la llengua i diuen que és perfectament legal dir català al valencià. Ara pràcticament ningú ho defensa, ni el propi president del PP, Francisco Camps.
-Sí, però està governant el PP...
-I a Balears també... Si tu agafes les dades en les eleccions municipals el Bloc Nacionalista Valencià ha mantingut els 140 mil vots i té 300 regidors i 270 llistes... A més a més ERC del País Valencià ha pujat de 7 mil a 12 mil vots i ha presentat 47 llistes. Amb això dic que existeix un espai real que ha anat creixent i que ha resistit l'onada de la dreta.
-Com s'ha de concebre el terme Països Catalans?
-És una realitat, a més d'històrica, cultural i lingüística, és una realitat econòmica que no valorem prou. El que passa és que històricament quan es van integrar els nacionalismes, els Països Catalans, que pertanyien a distints regnes, s'anexionaren a Castella, no seguiren l'evolució d'Europa. Els Països Catalans conformen una nació però que està patint la subordinació «nacional». S'ha de treballar per estrènyer lligams, amb les Illes i la franja del Nord i acabar amb el vot útil. Si tu dius «vostè està a favor dels Països Catalans?», potser la gent et dirà que no. La pregunta és si un està a favor que hi hagi relació amb Catalunya, amb Balears, o si un vol que hi hagi més connexions ferroviàries, o si estar a favor d'algun tipus d'articulació econòmica amb els territoris de l'Euroregió... Llavors la gent et dirà que sí. No es pot confondre la direcció del PP amb la base social electoral que agrupa l'extrema dreta fins al senyor de Castelló que té una empreseta però que si visqués més al nord votaria CiU.
-Sí però aquest PP ha procurat molt castigar Catalunya i des d'allà es viu el «tòpic» de rebuig...
-El que hi ha al País Valencià amb Catalunya és una relació amor-odi però en realitat és un cert emmirallament. La gent coneix molt més la realitat catalana que la realitat de Madrid. Fa 20 anys quan hi havia una festa tothom treia banderes espanyoles, ara n'hi ha molt poques.
-Com està anant la lluita per poder veure TV3?
-Es pot dir que hem guanyat. La Generalitat valenciana dóna per acceptat que TV3 s'ha de poder veure. El que s'ha de discutir és amb quines condicions.
Publicada l'1 de juny a Diari de Balears, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada