Però Catalunya té un sistema exclusiu d’ensenyament. Al País Valencià, per exemple, la Generalitat n’ha implantat un altre basat en la “llibertat” dels pares, que poden triar entre català i castellà com a idiomes vehiculars. Dues línies, en diuen. A l’hora de la veritat, però, el govern valencià coarta profundament la llibertat dels pares que trien el valencià com a opció per als seus fills. Les tàctiques que fa servir són variades. D’entrada, no exigeix el coneixement de la llengua necessari dels mestres que són destinats a les línies en català. D’aquesta manera, moltes classes que inicialment s’havien previst en aquest idioma acaben fent-se en castellà. Després, no garanteix la quantitat de línies necessàries perquè els alumnes que han començat primària en valencià puguin continuar a secundària sense canviar de llengua. I encara més: el govern valencià no promou l’ensenyament en llengua pròpia als centres concertats, que no garanteixen les línies necessàries en valencià perquè els pares que ho desitgin puguin triar aquesta opció per als seus fills.
Tot plegat, doncs, és una farsa. Mentre la Generalitat de Catalunya, amb la immersió, garanteix el coneixement tant del català com del castellà sense dividir l’alumnat en dos blocs, al País Valencià aquest coneixement no queda garantit. Ni de bon tros. Els defensors de la “llibertat” s’ho haurien de fer mirar. En realitat, només defensen la supremacia del castellà en un àmbit més: l’escolar. Les seves teories portades a la pràctica són corrosives per a la vitalitat del català.
Editorial sencera del diari Avui, 19705/2007, aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada