D'un canó i d'una campana
que tocava a sometent,
el metall tornat a fondre
tal vegada contemplem.
Oh, Rafael de Casanova,
invictíssim Conceller!
per la nostra recordança
i a vostra causa fidels,
quin serà el gran dia
que vostra estàtua fonguem
i el metall, altra vegada,
torni a ésser lo que va ésser:
canó de ventre de flames,
campana de sometent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada