Les circumstàncies han volgut que aquesta situació coincideixi amb el fet que la recepció dels canals de la Corporació Catalana perilli seriosament a les Illes i sobretot al País Valencià. Doncs que ningú no es confongui. D’ençà de la creació d’aquests mitjans els valencians i els illencs hem mantingut una brega constant i enèrgica contra les adversitats per rebre aquestes emissions. Ho hem fet perquè són canals en català i perquè tenen una qualitat a llegües de la misèria que representen el Canal 9 o IB3. I molts perquè, a més, veiem en els canals de la Corporació l’única possibilitat, de moment, de tenir una sensació de normalitat nacional en el terreny dels mitjans de comunicació, cosa que mai no ens donaran les televisions i ràdios autonòmiques de més avall. Alguns els miram amb la profunda incomoditat de sentir que fas la mitja rialla estúpida a qui t’ignora i et menysprea cada dia. Encara que el menyspreu vingui disfressat de presumpte “respecte” i de “no ingerència”, el típic discurs regionalista principatí. Però ara, en els moments crítics —per la deriva de TV3 i per la possibilitat de perdre’l a la meitat del País— intensificarem la lluita més que mai. No hi ha cap contradicció: és la lluita que hem fet sempre, és una sola lluita contra els qui volen una TV3 autonòmica, regional i exclusivament principatina, siguin els Camps de torn o els seus mateixos responsables polítics, incapaços de reconvertir-la en televisió nacional i sembla que incapaços ara de moure un dit per salvar-la al País Valencià.
Trobareu l'entrada sencera dins el blog de Gabriel Bibiloni, professor de la Universitat de les Illes Balears.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada