Curs de formació:
“De l’amor a la igualtat”. Previndre la violència de génere.
Dies: 8, 9, 10 i 11 de juliol de 17:00 a 22:00 h
Lloc: Seu Universitat d’Alacant. C/ Ramón y Cajal núm. 4. Alacant
Curs Gratuït, per apuntar-se cal inscriure’s a:
CONSELL DE LA JOVENTUT D'ALACANT
C/ Llauradors 14, 3a. 03002 Alacant
Tel. 965 149 698 Fax. 965 149 678
www.cjalacant.net cja@cjalacant.net
300 anys, caminant cap al futur
Tortosa, 5 de juliol de 2008
Des de la Federació Llull commemorem els 300 anys de la pèrdua de les llibertats del nostre poble, que va iniciar-se el 1707 amb la derrota d'Almansa i la caiguda de València i va culminar el 1714 amb la caiguda de Barcelona i, un any més tard, de Mallorca. Commemorar, però, no vol dir viure en el passat, sinó refermar la lluita per recuperar els nostres drets i construir un futur en llibertat. Per això, des de la societat civil organitzada, volem recordar la nostra història i treballar conjuntament per avançar cap a la plenitud dels Països Catalans.
La campanya 300 anys. Caminant cap al futur es desenvolupa entre 2007 i 2014, tot seguint la cronologia de la Guerra de Successió, mitjançant un gran esdeveniment anual i diverses activitats que permeten crear espais de participació, intercanvi i reivindicació arreu del territori. D’aquesta manera, enguany commemorem el setge i la caiguda de Tortosa, que va tenir lloc el 8 de juliol del 1708.
PROGRAMACIÓ
12.30h. Lloc per confirmar
Descoberta d’una placa commemorativa
- Placa en commemoració dels 300 anys de la caiguda de Tortosa en la Guerra de Successió (8 de juliol de 1708) i en homenatge als defensors de la ciutat.
- Amb els representants de quatre viles representatives dels Països Catalans: Tortosa, Palma, Dènia, i Perpinyà
13h. Catedral de Tortosa
Signatura de la Declaració de Tortosa
- Signatura del document que reivindica el paper central de Tortosa com a cruïlla dels Països Catalans per part dels presidents de la Federació Llull, representants dels municipis de les Terres de l’Ebre i dels ajuntaments de Tortosa, Palma, Dènia, i Perpinyà.
- Context històric a càrrec de Roc Salvadó, historiador
- Música a càrrec del grup Harmonia del Parnàs.
Interpretació d’obres d’autors del segle XVIII que prengueren part en el bàndol austracista en el conflicte de 1707-1714: Francesc Valls, Josep Escorihuela i Pere Rabassa. Formació: soprano, flautes de bec, violoncel i clavicèmbal.
- Presentació a càrrec d’Artur Gaia, periodista i cantant del grup ebrenc Quico el cèlio, el noi i el mut de Ferreries.
14.30h. Pavelló firal
Dinar dels Països Catalans
- Arrossada popular, amb intervenció de persones de diferents punts del territori.
18h. Plaça de Barcelona (Mercat del Peix)
Un futur compartit
- Lectura de la Declaració de Tortosa
- Construcció d’un mapa gegant dels Països Catalans, amb la participació de persones i entitats de diferents punts del territori.
- Animació amb colles de cultura popular de Tortosa i les Terres de l’Ebre.
- Concert d’ARAMATEIX. “Moragues/Basset 300 anys Tour”.
Hereus del grup Brams i liderats per Francesc Ribera “Titot”, els Aramateix fan rock i ska amb una sonoritat pròpia, tot enriquint la secció de vent amb instruments de la cobla (trompeta, fiscorn, tible i tenora). En aquest espectacle, totes les cançons tenen algun vincle temàtic amb la història i la situació dels Països Catalans d’ençà del 25 d’abril de 1707.
INSCRIPCIONS I PREUS
- Es faran autocars des de diferents punts del territori
AUTOCAR + DINAR
- 20 € / 10 € socis de la Federació Llull (Òmnium, ACPV, OCB)
- Inscripcions a Òmnium, ACPV i OCB fins al 27 de juny.
NOMÉS DINAR
- 10 € / 6 € socis de la Federació Llull (Òmnium, ACPV, OCB)
- Inscripcions a la delegació d’Òmnium Terres de l’Ebre, del 18 al 27 de juny.
terresdelebre@omnium.cat
La campanya 300 anys. Caminant cap al futur es desenvolupa entre 2007 i 2014, tot seguint la cronologia de la Guerra de Successió, mitjançant un gran esdeveniment anual i diverses activitats que permeten crear espais de participació, intercanvi i reivindicació arreu del territori. D’aquesta manera, enguany commemorem el setge i la caiguda de Tortosa, que va tenir lloc el 8 de juliol del 1708.
PROGRAMACIÓ
12.30h. Lloc per confirmar
Descoberta d’una placa commemorativa
- Placa en commemoració dels 300 anys de la caiguda de Tortosa en la Guerra de Successió (8 de juliol de 1708) i en homenatge als defensors de la ciutat.
- Amb els representants de quatre viles representatives dels Països Catalans: Tortosa, Palma, Dènia, i Perpinyà
13h. Catedral de Tortosa
Signatura de la Declaració de Tortosa
- Signatura del document que reivindica el paper central de Tortosa com a cruïlla dels Països Catalans per part dels presidents de la Federació Llull, representants dels municipis de les Terres de l’Ebre i dels ajuntaments de Tortosa, Palma, Dènia, i Perpinyà.
- Context històric a càrrec de Roc Salvadó, historiador
- Música a càrrec del grup Harmonia del Parnàs.
Interpretació d’obres d’autors del segle XVIII que prengueren part en el bàndol austracista en el conflicte de 1707-1714: Francesc Valls, Josep Escorihuela i Pere Rabassa. Formació: soprano, flautes de bec, violoncel i clavicèmbal.
- Presentació a càrrec d’Artur Gaia, periodista i cantant del grup ebrenc Quico el cèlio, el noi i el mut de Ferreries.
14.30h. Pavelló firal
Dinar dels Països Catalans
- Arrossada popular, amb intervenció de persones de diferents punts del territori.
18h. Plaça de Barcelona (Mercat del Peix)
Un futur compartit
- Lectura de la Declaració de Tortosa
- Construcció d’un mapa gegant dels Països Catalans, amb la participació de persones i entitats de diferents punts del territori.
- Animació amb colles de cultura popular de Tortosa i les Terres de l’Ebre.
- Concert d’ARAMATEIX. “Moragues/Basset 300 anys Tour”.
Hereus del grup Brams i liderats per Francesc Ribera “Titot”, els Aramateix fan rock i ska amb una sonoritat pròpia, tot enriquint la secció de vent amb instruments de la cobla (trompeta, fiscorn, tible i tenora). En aquest espectacle, totes les cançons tenen algun vincle temàtic amb la història i la situació dels Països Catalans d’ençà del 25 d’abril de 1707.
INSCRIPCIONS I PREUS
- Es faran autocars des de diferents punts del territori
AUTOCAR + DINAR
- 20 € / 10 € socis de la Federació Llull (Òmnium, ACPV, OCB)
- Inscripcions a Òmnium, ACPV i OCB fins al 27 de juny.
NOMÉS DINAR
- 10 € / 6 € socis de la Federació Llull (Òmnium, ACPV, OCB)
- Inscripcions a la delegació d’Òmnium Terres de l’Ebre, del 18 al 27 de juny.
terresdelebre@omnium.cat
ACPV es felicita perquè es torna a validar la unitat lingüística i el nom de català per a llengua del País Valencià
La Generalitat Valenciana torna a perdre un pols pel nom de la llengua
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha obligat la Generalitat Valenciana a aprovar els estatuts de la Universitat d'Alacant on diuen que un dels objectius de la Universitat és "Potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament català, atenent a la consolidació i la plena normalització en tota la vida universitària".
ACPV considera que la Generalitat Valenciana perd una altra batalla judicial sobre el nom de la llengua i la unitat lingüística del català. Per ACPV, el president Francesc Camps i el Consell s'haurien de dedicar a promocionar, usar i normalitzar la llengua del País Valencià i fer batalla pel nom de la llengua, ja que això l'aproxima a posicions més reaccionàries i antivalencianistes del País Valencià.
També, ACPV demana al president de la Generalitat que es comence a treballar colze a colze amb les Universitats valencianes, amb el finançament necessari i no creant universitat virtuals ni posant entrebancs als estatuts de les mateixes.
A més, ACPV li recorda al senyor Camps que ja hi ha 17 sentències judicials (del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de la CV) que avalen el nom de català per a la nostra llengua.
El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana ha obligat la Generalitat Valenciana a aprovar els estatuts de la Universitat d'Alacant on diuen que un dels objectius de la Universitat és "Potenciar el coneixement i l'ús de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, valencià segons l'Estatut d'Autonomia, acadèmicament català, atenent a la consolidació i la plena normalització en tota la vida universitària".
ACPV considera que la Generalitat Valenciana perd una altra batalla judicial sobre el nom de la llengua i la unitat lingüística del català. Per ACPV, el president Francesc Camps i el Consell s'haurien de dedicar a promocionar, usar i normalitzar la llengua del País Valencià i fer batalla pel nom de la llengua, ja que això l'aproxima a posicions més reaccionàries i antivalencianistes del País Valencià.
També, ACPV demana al president de la Generalitat que es comence a treballar colze a colze amb les Universitats valencianes, amb el finançament necessari i no creant universitat virtuals ni posant entrebancs als estatuts de les mateixes.
A més, ACPV li recorda al senyor Camps que ja hi ha 17 sentències judicials (del Tribunal Constitucional, del Tribunal Suprem i del Tribunal Superior de la CV) que avalen el nom de català per a la nostra llengua.
La Generalitat valenciana imposa 2 noves multes a Acció Cultural per un total de 400.000 €
Amb la multa anterior, el total seria –de moment- de 700.000 € de multa
La Generalitat valenciana ha notificat la seua voluntat de sanció per les emissions de TV3 des del repetidor de Perenxisa (del qual és titular ACPV i que cobreix la ciutat de València i la seua àrea metropolitana) i des dels d’Alginet i la Llosa de Ranes (dels quals és titular la Fundació Ramon Muntaner, i que donen cobertura a les comarques de la Ribera Alta i la Costera). En cada cas la voluntat de la Generalitat és d’imposar una doble sanció: d’una banda, el tancament dels esmentats repetidors (fet que deixaria sense TV3 la ciutat de València i les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i la Costera), i d’una altra una multa (de 300.000 € a ACPV i de 100.000 € a la Fundació).
més informació: www.acpv.cat
La Generalitat valenciana ha notificat la seua voluntat de sanció per les emissions de TV3 des del repetidor de Perenxisa (del qual és titular ACPV i que cobreix la ciutat de València i la seua àrea metropolitana) i des dels d’Alginet i la Llosa de Ranes (dels quals és titular la Fundació Ramon Muntaner, i que donen cobertura a les comarques de la Ribera Alta i la Costera). En cada cas la voluntat de la Generalitat és d’imposar una doble sanció: d’una banda, el tancament dels esmentats repetidors (fet que deixaria sense TV3 la ciutat de València i les comarques de l’Horta, la Ribera Alta i la Costera), i d’una altra una multa (de 300.000 € a ACPV i de 100.000 € a la Fundació).
més informació: www.acpv.cat
Presentació del llibre 'UNA PRESÓ AMB VISTES AL MAR. EL DRAMA DEL PORT D'ALACANT, MARÇ DE 1939'
J.M. SANTACREU PRESENTA EL LLIBRE 'UNA PRESÓ AMB VISTES AL MAR. EL DRAMA DEL PORT D'ALACANT, MARÇ DE 1939'
Dimecres 11 de juny,
20.15 h Seu d'Alacant.
C/ Ramón y Cajal, 4
El llibre és el resultat d'un acord entre la Universitat d'Alacant i la Comissió de la Veritat i és el número 1 de la nova col•lecció de llibres "Memòria" de l'editorial 3i4.
Universitat d'Alacant
ACPV d'Alacant
Dimecres 11 de juny,
20.15 h Seu d'Alacant.
C/ Ramón y Cajal, 4
El llibre és el resultat d'un acord entre la Universitat d'Alacant i la Comissió de la Veritat i és el número 1 de la nova col•lecció de llibres "Memòria" de l'editorial 3i4.
Universitat d'Alacant
ACPV d'Alacant
Acció Cultural es suma al dol per la mort de Josep Vicent Marqués
L’escriptor i activista valencià era amic i col·laborador d’ACPV des de la seua fundació.
Marqués va ser l’introductor al País Valencià d’una visió nacionalista que sumava les sensibilitats ecologistes i feministes emergents a finals dels anys 70, i un pensament d’esquerres crític amb els models de creixement no sostenible. La que va ser segurament la seua obra més coneguda, “País perplex”, es va presentar als Premis Octubre de 1974, i va guanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster d’aquell any.
Marqués va ser l’introductor al País Valencià d’una visió nacionalista que sumava les sensibilitats ecologistes i feministes emergents a finals dels anys 70, i un pensament d’esquerres crític amb els models de creixement no sostenible. La que va ser segurament la seua obra més coneguda, “País perplex”, es va presentar als Premis Octubre de 1974, i va guanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster d’aquell any.
Durant molts anys, va col·laborar amb la nostra entitat en nombroses campanyes i activitats, compromés amb un ideari compartit de país i progrés. Acció Cultural acomiada un amic, company i soci, que va dedicar la seua vida a pensar i treballar pel nostre país.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
